El Festival Somnis de Llibertat culmina amb èxit una 4ª edició en què oferir tres inoblidables dies carregats de grans concerts a Eivissa
El Festival Somnis de Llibertat, La boja aventura musical promoguda per Adrián Rodríguez, S'ha consolidat en la seva quarta edició amb gairebé 7.000 espectadors que s'han acostat a gaudir de tres dies de memorables concerts i moments inoblidables a Eivissa ciutat.
Des de aquella primera edició d'un dia al Cinema Regio, El festival ha reforçat la seva aposta cultural oferint una programació d'alta qualitat amb artistes de rock, folk, blues, reggae, cúmbia, funk o hip hop i culminant la cita amb una celebrada actuació dels famosos Wailers que suposava un homenatge especial al 40 aniversari d'aquell mític concert que Bob Marley donés a la plaça de toros de Vila.
L'edició 2018 de Somnis de Llibertat va arrencar el dijous 17 de maig de 2018 en un escenari tan especial com el Baluard de Santa Llúcia a Dalt Vila, On els assistents van gaudir del rock fronterer de Santero i els Nois, Que van inaugurar el festival a l'capvespre, d'un artista tan estimat a l'illa com Juanito Makandé, Que va clausurar la vetllada amb un públic molt amunt amb els seus animats ritmes "garrapateros", i de el nord-americà Shawn James, Qui amb la seva impressionant veuassa i acompanyat de l'peculiar violinista hawaià Sage Cornelius va signar el concert més especial de la nit, pura màgia musical amb la lluna i la silueta de Dalt Vila de fons. Un dels grans moments d'aquesta primera vetllada va ser també l'actuació del jove eivissenc Omar Alcaide acompanyant amb la seva guitarra i molta destresa a Juanito Makandé i la seva banda.
La jornada del divendres 18 de maig de 2018, Que es celebrava al moll comercial del Port d'Eivissa, Un escenari realment magnífic, espaiós i amb precioses vistes de Dalt Vila de nou com a teló de fons, va ser realment intensa, arrencant amb els Bengala i cobrant força amb els argentins Ell va matar un policia motoritzat. Una de les estrelles del festival, Buika, Va ser la següent a sortir a escena amb les seves ulleres fosques i desgranant la seva veu poderosa i molt de ritme mestís fins a la caiguda del sol. El següent va ser un dels més esperats de la nit, el Kanka, Que ja havia deixat un immillorable gust de boca en el seu pas l'any passat pel festival. Desgranant lletres ocurrents, melodies molt ballables i un bon rotllo insuperable, va tornar a collir el clam del públic. Malbaratant posi rockanrollera i repassant pràcticament tots els himnes de la seva dilatada discografia, Loquillo es va ficar a la butxaca un públic que va corejar amb entusiasme tots els seus temes. Després d'una discreta actuació del grup madrileny de funk i electrònica Paradise Phantoms, Divendres va concloure amb un públic ballant sense parar el fantàstic concert dels navarresos Iseo & Dodosound.
La jornada del dissabte 19 de maig de 2018 va tenir com a aperitiu la sessió matinera i gratuïta a Vara de Rei protagonitzada pels grups locals Quin Delibat !, Morning Drivers, Ryser, Dr. Trapero i Billy Flamingos. A la tarda, al moll, la cosa va arrencar d'hora i molt tranquil·lament de la mà de Sweet Barri y Carmen Boza. La cosa es va animar bastant a l'arribar el torn de Fantastic Negrito, També present en l'edició de l'any passat i un dels artistes que més entusiasme i ballaruga van suscitar. Després del peculiar Vurro, Un tipus que toca teclats i bateria amb una calavera de vaca a manera de màscara, va arribar el torn d'un dels grups més esperats del festival, els Orishas. Ritmes cubans enganxosos i balladors barrejats amb hip hop que van posar a donar bots a tot el festival. Després donar-ho tot, el públic va tenir un parèntesi de tranquil·litat amb el rock distorsionat de Guadalupe Plata, Per arribar al gran i emotiu final de la mà de The Original Wailers, Que van oferir una selecció amb algunes de les cançons més conegudes de Bob Marley i tots els presents corejant a l'uníson himnes com "No woman no cry" o "Is this love?".
Amb l'edició d'aquest any sembla definitivament consolidada aquesta gran aposta per una oferta musical i cultural diferent i d'alta qualitat, aquest salt sense xarxa en què Adrián Rodríguez i alguns bojos somiadors com ell es van embarcar fa quatre anys. Llarga vida a Somnis de Llibertat!
