Somnis de Llibertat, primer festival de cantautors a Eivissa, ens va fer gaudir el dijous 30 d'abril 2015 amb una proposta musical diferent i d'alta qualitat.
Ha passat ja una setmana des que alguns afortunats (lamentablement no tants com l'ocasió mereixia) vam poder assistir a Somnis de Llibertat, el primer festival de cantautors a Eivissa que es va celebrar el dijous 30 d'abril 2015 a l'impressionant cinema Regio de Sant Antoni.
Una setmana per processar, enmig de l'habitual remolí de propostes d'inici de temporada, 1 gran esdeveniment musical que ens va deixar amb un increïble gust de boca. Gran per la seva senzillesa, Per ser una proposta molt diferent a les que solem tenir accés aquí a l'illa, gran pel enorme talent que van demostrar els músics que per allí van desfilar i grandiós ambient qual es va crear al Regio, un lloc ple d'encant retro on no vam poder estar més a gust.
I és que disposar d'una còmoda butaca per apoltronarte mentre et deixes sorprendre per lletres enginyoses i plenes d'ironia, I al mateix temps poder ballar com una boja quan els músics acceleren el ritme sense preocupar-te de empentes i trepitjades i deixant la cervesa en un lloc segur, és un luxe bastant apreciable per als que ja tenim una edat.
Somnis de Llibertat ens va delectar amb l'elecció d'un lloc tan especial i màgic per a la seva realització, però per descomptat el millor van ser els increïbles músics que van ser desfilant al llarg de la intensa vetllada. Una nit que ens va oferir una gran varietat de ritmes i estils: pop, rock, folk, psicodèlia... Hi va haver per a tots els gustos, i tot d'una excel·lent qualitat.
Al cantautor madrileny Pol li va tocar obrir la cita. Una mica d' timidesa, molt d'humor i simpatia i la sola companyia de la seva guitarra, Van fer que l'autor de "bipolar"Digués que se sentia nu davant el públic, tot i que ja en aquesta primera actuació algunes fans van demostrar que el seu treball és ben conegut a l'illa i van animar a la resta del públic a deixar-se de formalismes, deixar-se anar i passar-ho bé ballant.
peix Mag (Lluc Álvarez Toledo) acompanyat per l'acordionista argentí Alex Balanowsky (Que es va marcar un increïble i emocionant tango) va ser el següent, començant gairebé un instant després que Pol desaparegués després de les vermelles cortines de l'Regio. La seva voz profunda, les seves melodies amb influències nord i sudamaricanas i les seves lletres plenes de denúncia i crítica social van arrencar l'entusiasme del personal.
Però el moment més catàrquic i esperat de la nit va arribar amb l'actuació de àngel Stanich, La nova icona hipster de moda que, tot i algun lamentable error de el so (coses de l'directe) va demostrar amb el seu potentíssim directe que està cridat a ser un dels grans. Acompanyat pel excel·lent guitarrista Víctor López, Que sens dubte va estar més que a l'altura, Stanich ens va oferir un bon xut del rock més lisèrgic i psicodèlic i va desencadenar l'autèntica bogeria quan per fi va culminar la seva actuació amb la sol·licitada "Metralleta Joe".
Un dels pocs errors de la programació de Somnis de Llibertat va ser programar a continuació al músic a priori més mediàtic, Lichis, Exlíder de La Cabra Mecánica, Que encara que va realitzar un excel·lent directe baixar moltíssim el tempo respecte a la estrident bogeria musical de Stanich, convertint la seva actuació en un petit anti clímax. La qual cosa és una pena, perquè el músic presentar amb art (Encara que massa tranquil·litat per a les hores que eren i que portàvem allà) el seu nou treball, excel·lent "En Mode Avió".
Llevant això i la terrible escassetat de cervesa provocada per la mala sort de la contraprogramació, Ja que va coincidir aquest cap de setmana amb altres cites més massives musicalment parlant (que no necessàriament millors): el concert de Manu Chao i de David Bustamante, i també, per què no dir-ho, la manca de suport institucional i privat a una iniciativa tan interessant, llevant aquests problemes la vetllada va estar plena de veritable màgia musical.
Des d'aquí volem donar les gràcies una vegada més a Adrián Rodríguez, per regalar-nos una meravellosa vetllada per somiar que una altra música és possible a Eivissa, gràcies per dur a terme bogeries tan extraordinàries com la que vivim en Somnis de Llibertat. Esperem que la d'aquest any sigui només la primera de moltes cites...
